Glaucoma
Glaucoma al ull ¿Què és?
La terme glaucoma s'utilitza per descriure un grup de malalties que tenen en comú una neuropatia òptica progressiva crònica (una malaltia del nervi òptic) que provoca canvis característics en la forma del nervi i en la capa de fibres nervioses encarregades de transmetre la imatge des de la retina fins al cervell.
Aquests canvis s'associen a la mort progressiva i irreversible de les cèl·lules ganglionars de la retina (una de les capes més internes de la retina) i la pèrdua de camp visual. La pressió intraocular és un factor clau modificable, en realitat és l'únic factor de risc que els oftalmòlegs podem controlar per a disminuir la probabilitat de progressió de la malaltia.
Una malaltia freqüent a partir dels 40 anys
El glaucoma afecta al 2-3% de les persones majors de 40 anys, encara que és probable que fins un 50% dels casos puguin estar no diagnosticats. És un problema important a nivell mundial, ja que es tracta de la segona causa mundial de ceguesa. El glaucoma primari d'angle obert és la forma més comú en la persones de raça blanca, hispans/llatins i raça negra, essent la prevalença especialment elevada en aquest últim cas. A nivell mundial, el tancament angular primari (CAP) es dona quasi fins a la meitat dels casos i és particularment freqüent en individus d'ascendència asiàtica.
Tipus de glaucoma
El glaucoma pot ser congènit, es a dir, nens que neixen amb glaucoma o adquirit, es desenvolupa més endavant durant la vida.
Per tant, els tipus de glaucoma més comuns són:
Causes del Glaucoma
Existeixen uns paràmetres sota els que hi ha més possibilitats de patir glaucoma, com són els antecedents familiars (augmenten fins a 10 cops el risc de patir glaucoma), la diabetis, el tabac, la miopia i la hipermetropia, el tractament prolongat amb corticoides o l'exposició al sol. I per descomptat, l’edat.
L'envelliment és un dels factors de risc més importants. Amb l’edat, la profunditat i el volum de la càmera anterior disminueix, predisposant al bloqueig pupil·lar i amb això augment la prevalença del glaucoma de tancament angular.
En aquest sentit, en la majoria d'ocasions, el glaucoma s'associa amb una pressió intraocular alta (hipertensió ocular). No obstant, també pot succeir quan la pressió intraocular (PIO) es trobi en nivells normals.
Papil·la glaucomatosa
Símptomes del Glaucoma
El glaucoma és una malaltia que no produeix símptomes, ja que en la majoria de casos no produeix dolor i no és perceptible fins que ens adonem d’una pèrdua important de la visió.
Per aquest motiu, el glaucoma progressa de forma silenciosa fins malmetre de forma irreversible el nostre nervi òptic, provocant una pèrdua permanent de visió en diferents graus.
Al voltant d'1 milió d’espanyols pateixen glaucoma ocular, el qual és majoritàriament asimptomàtic, però la detecció precoç del mateixa resulta essencial per al seu millor pronòstic.
La importància del diagnòstic precoç
El diagnòstic precoç del glaucoma possibilitat que s'eviti una alteració visual important. Les persones que pateixen glaucoma necessiten revisar-se periòdicament al llarg de la seva vida, ja que el glaucoma pot empitjorar sense que el pacient ho noti.
Tonometria
Amb aquesta prova es mesura la pressió intraocular de l'ull mitjançant una rafega càlida d'aire. L'interval de pressió normal és de 12 a 22mmHG (fa referència a mil·límetres de mercuri). Quan es superen els 20mmHG, en la majoria dels casos es diagnostica al pacient amb glaucoma.
Paquimetria
Es tracta d'una prova diagnostica que mesura el gruix de la còrnia de l'ull. La paquimetria pot ajudar al seu diagnòstic, ja que existeix la possibilitat de que el gruix corneal influeixi en les lectures de la pressió ocular. Aquesta prova te una durada d'un minut per ambdós ulls.
Oftalmoscòpia
Aquest procediment de diagnòstic ajuda al metge a examinar el nervi òptic per a detectar danys a causa del glaucoma. S'utilitzen gotes oftàlmiques per a dilatar la pupil·lar. Posteriorment l'oftalmòleg utilitzarà un instrument amb llum per il·luminar i ampliar el nervi òptic. Si la pressió intraocular no es troba dins de l'interval normal o té un aspecte inusual, es poden realitzar altres dos proves més complementaries: perimetria i gonioscòpia.
Perimetria
La perimetria és una prova del camp visual que genera un mapa de la totalitat del seu camp visual. Amb ella, l'oftalmòleg identificarà sí el glaucoma ha afectat a la seva vista.
Gonioscòpia
Amb aquesta prova es determina si l'angle on l'iris es troba amb la còrnia és obert i ampli o estret i tancat. Es col·loca a l'ull una lent de contacte portàtil. Aquesta lent de contacte té un mirall que l'hi indica al especialista si l'angle entre l'iris i la còrnia està tancat i bloquejat o és ampli i obert.
Com és el tractament del glaucoma?
L'objectiu del tractament és prevenir el deteriorament visual al llarg de la vida del pacient i la pèrdua de cèl·lules ganglionars. L'únic mètode demostrat per a aconseguir-ho és la reducció de la pressió intraocular. Per cada mil·límetre de mercuri de baixada de pressió ocular, el risc de progressió es redueix un 10%.
Col·liris i altres medicaments pel glaucoma
Habitualment es començarà amb un tractament mèdic, explicant bé la importància del seu compliment. Es calcula que més d'un 25% dels pacients no es posen les gotes, i per tant, es revisarà per comprovar que s'ha aconseguit la pressió fixada com objectiu.
Si no s'arriba a l'objectiu, es podrà afegir un altre fàrmac al primer, o en cas de no aconseguir el control de la pressió, es pot plantejar un tractament quirúrgic.
Injeccions intraoculars
Per una altra banda, tenir glaucoma també pot ser el desencadenant d'una trombosis ocular, la qual afecta a les venes de la retina, produint una pèrdua sobtada de visió central sense dolor.
Quan afecta a la vena principal de la retina, es perd visió en la totalitat del camp visual. Quan afecta a alguna rama venosa de la retina, es perd visió en un sector del camp de visió.
L'alteració visual produïda per aquesta trombosis de venes de la retina, pot solucionar-se amb el correcte tractament d'injeccions intraoculars de medicaments, els quals aconsegueixen eliminar per complet, el líquid (edema) acumulat pel problema vascular.
De fet, pot millorar-se la visió fins recuperar el 80-100% de visió amb un tractament correcte.
L'operació de glaucoma
Existeixen diferents tècniques:
Esclerectomia
+ Veure més
Trabeculectomia
+ Veure més
Dispositius de drenatge de tub llarg
+ Veure més
Esclerotrabeculectomia amb o sense implant de vàlvula express
+ Veure més
Cirurgia mínimament invasiva (MIGS)
+ Veure més
Postoperatori de la cirurgia
Durant el postoperatori, s'apliquen gotes antiinflamatòries i antibiòtics, i en els dies següents a la intervenció, el pacient ha de anar al oftalmòleg per realitzar els controls que assegurin una correcta filtració.
El postoperatori és diferent en cada persona, per això el seu control i tractament ha de ser personalitzat.